Asocia-T Elx

Inicio » Culturales » Pas avant per la llengua

Pas avant per la llengua

El Tempir i Acció Cultural defensen l’idioma i la cultura valenciana dels atacs que reben per part de les administracions públiques

Elx, tradicionalment, s’ha caracteritzat per ser una ciutat industrial pròspera, principalment especialitzada en el calçat i, més tard, en la construcció. Aquest fet ha provocat que, històricament, haja atret treballadors, en primer lloc, de totes les parts d’Espanya i, en la darrera dècada, nous immigrants, la majoria sud-americans, marroquins i xinesos. Tota aquesta afluència de població nova assentada a la ciutat mai ha provocat que la localitat iŀlicitana en vegera la ‘valencianitat’ reduïda atés que, tradicionalment, sempre ha sigut un indret valencianoparlant que ha conviscut en una harmonia perfecta amb la llengua castellana.

Cal remuntar-se a l’any 1994 per a trobar l’últim estudi sociolingüístic que la Generalitat Valenciana va dur a terme exclusivament a Elx i s’hi indica que un 30’2% de la població parlava valencià a la llar, mentre que un 61’49% usava preferentment el castellà. En aquesta mateixa enquesta sobre les dades del coneixement en valencià es va donar a conéixer que el 85% de la població entenia perfectament el valencià i un 57% sabia parlar-lo amb fluïdesa. En l’àmbit de la província d’Alacant, en 2010 s’estimava que un 12% de la població d’aquesta regió parlava el valencià a casa. Aquestes dades reflecteixen que la llengua pròpia d’aquestos territoris continua amb vigor hui en dia però no està trobant prou recolzament per a continuar arrelant amb força entre les onades noves d’immigrants i la gent jove.

Davant d’aquest fet, a Elx s’han fet fortes les associacions i les organitzacions per a la defensa de la llengua i la cultura valenciana, com ara la ACL El Tempir d’Elx o Acció Cultural del País Valencià, mitjançant la delegació a la ciutat iŀlicitana, el Casal Jaume I. El Tempir es dedica a la defensa i la promoció social del valencià i pretén reafirmar la ‘valencianitat’ del sud del País Valencià, així com vertebrar el territori del sud per integrar-lo dins del debat de la comunitat lingüística i cultural en llengua catalana. El seu president, Josep Enric Escribano, explica que per al foment del valencià a la ciutat fan activitats de promoció, com ara cicles de cinema per als més xicotets, jornades de professorat per a explicar-los com han de funcionar les línies en valencià i campanyes com la de les samarretes amb el logotip #EsElx i el ‘MuralMob‘, que fou una concentració al parc esportiu de 450 persones que, amb una cartolina, formaven l’eslògan “A Elx perquè es fotografiara des de dalt.

Escribano assegura que a Elx ja hi havia certs problemes pel que fa al respecte cap al valencià en l’època que a la ciutat governava el Partit Socialista, però ha sigut l’entrada del Partit Popular el que els ha empitjorat. «Des de l’arribada, el PP va tindre molt clar que la llengua d’ús havia de ser el castellà i la primera actuació se centrà en la imatge corporativa de l’Ajuntament», afirma. Hi ha un acord des de l’any 1983 que estableix que Elx té una doble denominació, Elx-Elche, i també assenyala que la toponímia menor de les pedanies té només la denominació en valencià, com la de la Foia, i això queda reflectit en el reglament de normalització lingüística. En aquest sentit, el president d’El Tempir indica que la denominació doble de la ciutat s’ha de «respectar» i creu que el nou equip de govern local té «molt clar que la imatge corporativa ha de ser en castellà i des del principi ha començat a retolar només en castellà».

D’aquesta manera, l’associació iŀlicitana va començar a denunciar els casos en què l’Ajuntament retolava tan sols en castellà, atés que cometia un incompliment sistemàtic de la llei de política lingüística vigent. «De la mateixa manera que el valencià és llengua preferent en la retolació, també ha de ser així en tots els organismes públics que depenen de l’Ajuntament. Això no es compleix, per molt que diguen que sí», comenta Escribano. Aquest fet, segons El Tempir, suposa un cost afegit al consistori, perquè han de tornar a retolar després que les denúncies tinguen efecte i Escribano posa com a exemple actual la plaça de l’Aparadora, inaugurada fa poc i ubicada al barri de Carrús. «Quan vas a aquesta plaça, abans anomenada Lucrecia Pérez, que fou la primera víctima del racisme a l’Estat, només veus Plaza la Aparadora, tan sols en castellà. Contra aquest tipus de coses nosaltres fem la denúncia corresponent. El parc municipal, en un principi, només estava retolat en castellà, ho denunciàrem i el van retolar bilingüe. Però, amb tot, encara continuen usant el castellà com a llengua d’ús per a tot, alhora que compleixen estrictament algunes coses per a fer veure que ho estan fent bé, però en realitat no és així», afirma el màxim representant d’El Tempir.

Rotulación solo en castellano de la Plaza de la Aparadora | ELTEMPIR

Per altra banda, des de l’Ajuntament de la ciutat defensen que les postulacions d’El Tempir són totalment falses, perquè sí que empren la llengua valenciana quotidianament, per exemple, en les invitacions que es fan des del consistori, en els webs municipals, en els diferents punts del dia de les reunions, en les butlletes informatives de les programacions del Gran Teatre o de l’Escorxador i, fins i tot, en la senyalització. El regidor de Cultura, Pablo Ruz, argumenta que l’elecció de la imatge corporativa de la ciutat amb l’escut municipal en castellà «no suposa cap menyspreu» cap al valencià. «El logotip Ajuntament d’Elx, en valencià, que ha estat vigent durant 13 anys, encara continua encapçalant gran part de la paperassa municipal, fins que no entre en vigor el nou manual d’identitat corporativa, i això no suposa un menyspreu al castellà. Les dues llengües són cooficials i ambdues són vehiculars», defensa l’edil.

En aquest sentit, Pablo Ruz assegura que el consistori sí que respecta la denominació doble de la ciutat i aclareix que en els fulls oficials municipals es reprodueix el logotip Ayuntamiento de Elche però que s’hi identifica la regidoria corresponent amb la denominació en valencià sota el nom del consistori en aquesta mateixa llengua. Per tant, el regidor de Cultura afirma de manera rotunda que les acusacions fetes des d’El Tempir que l’Ajuntament no compleix amb la legislació lingüística «no són veritat» perquè la compleixen «escrupolosament». Amb tot, Pablo Ruz reconeix que sempre hi ha marge de millora a l’hora de treballar i creu que «sempre es pot fer més» per a continuar avançant cap a un clima d’entesa.

Les organitzacions per a la defensa del valencià com El Tempir sí que consideren que la política lingüística ha canviat a Elx, atés que defensen que el PP iŀlicità ha adoptat el castellà com a llengua vehicular, no només en qüestions simples com la retolació, sinó que les campanyes de promoció o la mateixa imatge corporativa del consistori apareixen sempre en castellà. «S’oculta deliberadament la valencinitat de la ciutat d’Elx en el mateix moment que l’única denominació estatal és Elche. També quan la ciutat va eixir de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull aŀlegant que suposava un cost econòmic, fet totalment fals. Fa la sensació que volen transmetre el missatge que aquí sempre s’ha parlat en castellà i això no és així», assenyala Escribano, que defensa que Elx té una «llengua pròpia i històrica» i per això han de fer un esforç per a «promoure-la i usar-la com a llengua vehicular».

Manifestación en Alicante de los miembros de El Tempir | EL TEMPIR

Acció cultural del País Valencià és una altra de les associacions que es dedica a defensar ferventment la llengua valenciana des de fa 40 anys. És present en pràcticament totes les capitals de comarca a través de les delegacions anomenades Casal Jaume I on es promou l’idioma i la cultura. Intenta oferir una programació cultural i, alhora, serveix com a punt de trobada per als socis i les entitats i associacions de la comarca. El coordinador general, Toni Gisbert, declara que aquesta agrupació ha lluitat des del començament per impulsar la llengua i la cultura valenciana, com demostra que es van preocupar per tindre un mitjà audiovisual en aquesta llengua, primer TV3 i després Canal 9. «Volíem contactar amb els més joves durant la transició i vam veure que la millor manera per a dirigir-nos a ells era amb el rock. En els anys 90 no hi havia cap grup en valencià i d’aquells concursos van nàixer grups com Obrint Pas», assenyala.

Per tot això, des d’aquesta associació no entenen que després de tanta lluita s’estiguen fent «passos arrere» en política lingüística com els que, al seu parer, està fent el Partit Popular d’Elx. «Era innecessari retrocedir perquè la situació permet anar cap avant. Hi ha un clima propici en aquestos moments que Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana, està signant acords amb la Generalitat de Catalunya per a la reciprocitat de TV3 i ja han assumit la unitat de la llengua. Anar arrere provoca conflicte i és molt poc respectuós amb la llengua i la cultura valenciana», argumenta Toni Gisbert, que considera que el PP iŀlicità té una «falta de sensibilitat peculiar». També comprén que si hi ha coses que funcionen i són respectades, com la retolació en ambdós idiomes o la denominació doble d’Elx, «no haurien de ser canviades i qualsevol cas s’haurà de defensar».

Aquesta sèrie d’acusacions no les comparteix l’Ajuntament d’Elx, perquè consideren que des del govern local s’està duent a terme una política de «respecte total cap al valencià» a l’hora de retolar els suports controlats pel consistori, que està en consonància amb la «consideració municipal del valencià» com una de les senyes d’identitat més importants del poble iŀlicità. «Tan sols hem rectificat quan hi ha hagut algun error en el funcionament municipal, cosa totalment lògica en una organització tan gran. Això ha passat en comptadíssimes ocasions i en cap cas es pot parlar de dispendi premeditat com s’entén d’aqueixes afirmacions incorrectes», declara el regidor de Cultura.

Cartelería del Ayuntamiento de Elche en castellano y valenciano | AE

Controvèrsia aeroport

Últimament una proposició ha omplert les portades dels periòdics locals. Mercedes Alonso soŀlicitava el canvi de nom de l’aeroport de l’Altet. Segons l’equip de govern, amb Alonso al capdavant, la denominació de l’aeròdrom tendeix a ser «d’Alacant», per molt que oficialment siga L’Altet, de tal manera que opta per donar-hi un nom comú per a totes dues ciutats: Elche-Alicante. Aquest fet ha provocat les queixes d’associacions com El Tempir, perquè entenen que si s’haguera de rectificar el nom de l’aeroport, hauria de prevaldre la denominació en valencià per davant de la castellana.

Josep Enric Escribano, d’aquesta associació, afirma que en aquestos moments el primer objectiu del coŀlectiu és «intentar fer que l’Ajuntament, si vol canviar el nom de l’aeroport, tinga en compte el valencià». Considera que l’Administració «ha de garantir els drets dels valencianoparlants i això està recollit en els estatuts d’autonomia», i confirma que si no es compleix la legislació lingüística acudiran a la via judicial. «És importantíssim que complisquen això, perquè entenem que el valencià ha de compartir l’espai amb el castellà, perquè no hi ha ciutadans de primera ni de segona categoria», afegeix el president d’El Tempir. Mentrestant, l’Ajuntament assegura que AENA és un «organisme autònom i, per tant, és al seus òrgans de direcció a on s’han de dirigir», fet pel qual la proposició del canvi de nom en valencià que proposa El Tempir hauria de dirigir-se directament a ells i no al consistori. «Per respecte institucional l’Ajuntament d’Elx únicament pot posar en coneixement d’AENA la petició feta per aquesta associació, però res més», argumenta Pablo Ruz.

Un altre atac a la valencià va tindre lloc al coŀlegi públic Clara Campoamor. Aquest centre té un projecte educatiu amb el valencià com a llengua vehicular, fet al qual una majoria immensa de pares dóna suport, amb l’excepció d’un grup reduït de pares, que va atemptar contra el clima d’harmonia i respecte del Clara Campoamor. Aquest cercle de pares va denunciar dues docents per explicar als alumnes per què anaven a estar tres dies de vaga, cosa que va despertar la indignació general i acabà amb una manifestació que va aglutinar més de 200 persones que donaren suport a les professionals. Sembla ser que aquestos pares polèmics es van botar el procediment habitual per a establir les queixes del centre, que passa pel mestre, la direcció del centre, la inspecció i la consulta amb l’AMPA, i directament denunciaren les dues mestres. «Al Clara Campoamor hi ha un grup reduït de pares que no accepten quin és el projecte educatiu del centre. Hem de tindre en compte que el claustre són bons professionals, saben què fan i tenen el suport de la majoria dels pares. Per tant, aquest grup reduït està atemptant contra la bona convivència del centre i si no estan d’acord amb el projecte educatiu, han de canviar-se de centre», argumenta Josep Enric Escribano.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Twitter

A %d blogueros les gusta esto: